Des de Maderno
a Torri del Benaco
dimecres, 19 de setembre del 2007
divendres, 7 de setembre del 2007
himnes i símbols
Al nostre país, són pocs els moments solemnes que disposem per escoltar el nostre himne. Sentir-lo t’emociona, et sents per un instant on vols ser i et reafirma la teva identitat, sents la reivindicació del passat. L’himne, com altres símbols, uneix i dóna força en els moments de defalliment, ve del passat per projectar-te cap el futur, per imaginar-te que algun dia podràs ser plenament allò que vols.
T’ensenyen allò de “la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre”, però resulta que la llibertat de “l’altre” no acaba quan comença la teva, però encara ara hi ha símbols prohibits, en tots o en alguns dels seus àmbits, i d'altres són imposats.
Ser d’un país sense estat, on els propis símbols han estat prohibits durant anys, i substituïts per d’altres, et fa sentir rebuig, angoixa, angúnia, fàstic...cap a aquell himne imposat, aquell que representa a qui et retalla la teva llibertat, i se’t fa insuportable d’escoltar.
Els símbols, es poden interpretar com una creació humana, però no es poden ignorar ni depreciar i l’himne, juntament amb la bandera, és l’emblema d’una col•lectivitat a la que representa. L’himne uneix, pot representar un col•lectiu no homogeni, diferents pensaments i sensibilitats, però amb un objectiu comú. Diuen que el símbol és fonamental per al desenvolupament cultural, educatiu i antropològic de la humanitat. Recull els seus anhels i necessitats de comunicació, transmet el coneixement i permet gravar el missatge de manera que la línea del temps no pot esborrar, ni manipular, ni controlar.
T’ensenyen allò de “la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre”, però resulta que la llibertat de “l’altre” no acaba quan comença la teva, però encara ara hi ha símbols prohibits, en tots o en alguns dels seus àmbits, i d'altres són imposats.
Ser d’un país sense estat, on els propis símbols han estat prohibits durant anys, i substituïts per d’altres, et fa sentir rebuig, angoixa, angúnia, fàstic...cap a aquell himne imposat, aquell que representa a qui et retalla la teva llibertat, i se’t fa insuportable d’escoltar.
Els símbols, es poden interpretar com una creació humana, però no es poden ignorar ni depreciar i l’himne, juntament amb la bandera, és l’emblema d’una col•lectivitat a la que representa. L’himne uneix, pot representar un col•lectiu no homogeni, diferents pensaments i sensibilitats, però amb un objectiu comú. Diuen que el símbol és fonamental per al desenvolupament cultural, educatiu i antropològic de la humanitat. Recull els seus anhels i necessitats de comunicació, transmet el coneixement i permet gravar el missatge de manera que la línea del temps no pot esborrar, ni manipular, ni controlar.
dimarts, 4 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)