Ànima Quàntica

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)

2010-10-31T12:54:00.000+01:00

Sant Boi ha decidit! Il·lusiona't!

2010-06-22T14:57:00.001+02:00

Un plaer haver treballat amb il·lusió tots plegats, un èxit haver organitzat la consulta malgrat ser poquets... i ser molts els que es van quedar a casa, o s'ho van mirar de lluny. No els culpo, vivim en una societat estabornida per una classe política que ens ha fet oblidar el sentit de la paraula democràcia.

Estic convençuda que des de la il·lusió i el treball conjunt, amb la complicitat d'un objectiu comú, seguirem avançant i mica en mica els escèptics deixaran de ser-ho, i anirem sumant.

Felicitats per la feina ben feta!!!Això no s'acaba aquí, encara queda molt per fer!!!

Festa Sant Boi Decideix!! from santboidecideix on Vimeo.

Adéu, Espanya?

2010-06-06T22:18:00.002+02:00

El meu cel

2010-06-02T00:52:00.001+02:00

Sant Boi Decideix el 20 de juny, participa-hi!

2010-05-27T08:45:00.000+02:00

Les 6 copes a Sant Boi!

2010-03-28T23:30:00.000+02:00

Papallones

2010-03-21T20:38:00.000+01:00

Aviat hi haurà nou mapa!

2010-03-04T15:47:00.001+01:00

Prou destrucció!

2010-01-24T14:26:00.000+01:00

Concentració a la Plaça de l'ajuntament en defensa de l'Ateneu Santboià, dilluns 25 de gener a les 17:30h.

Quin mal! Ràbia i vergonya!

2010-01-13T00:18:00.000+01:00

Enderroc de la part exterior de l'ateneu santboià 12-01-2010, l'edifici que on estava els billars.
L'Ateneu Santboià, orgull de la memòria col·lectiva de Sant Boi, es mereix ocupar un lloc digne en el futur cultural i social de la nostra vila. Avui ens han extirpat una part de males maneres, però la lluita continua, esperem que aquest enderroc, serveixi per recuperar d'una vegada per totes, tot l'espai. Gràcies a tots i totes que lluiteu, vetlleu i crideu per a la seva recuperació. 100% ATENEU!

I'm catalan I love freedom

2009-11-12T12:58:00.001+01:00

12 d'octubre, dia de la resistència indígena

2009-10-11T18:18:00.001+02:00

Poema ""LA VICTORIA DE LOS WAYUU"
La lluita continua, perquè si no participem en la lluita serem partícips de la derrota.

"Questions nationales"... a documentary on Québec, Scotland and Catalunya

2009-09-22T19:41:00.001+02:00

Consulta popular per la independència de Catalunya

2009-09-14T14:56:00.000+02:00

Camuflatge

2009-08-22T21:41:00.000+02:00

Verges i monges

2009-08-06T22:51:00.000+02:00

HOME

2009-07-12T12:38:00.001+02:00

http://www.home-2009.com/us/index.html

Maies

2009-07-09T16:38:00.001+02:00

Atenes i l'Acròpoli

2009-06-29T16:37:00.001+02:00

Som de Sant Boi...

2009-06-21T22:39:00.003+02:00

La taula de Torralba d'en Salord - Menorca

2009-06-11T23:41:00.002+02:00

Alexandria, tresors sota l'aigua

2009-06-01T13:10:00.000+02:00

Xiulets i pancartes

2009-05-16T16:28:00.002+02:00

foto: VICENS GIMÉNEZ - 14-05-2009 (El País)

Atzavares

2009-04-10T12:58:00.000+02:00

Primavera

2009-03-31T00:45:00.003+02:00

Tanques (II)

2009-03-18T16:14:00.000+01:00

Tot el camp, és un clam...

2009-03-12T15:08:00.000+01:00

fotografies originals de Daniel Daranas

Catifa voladora, fins ara màgica, em portaries a Brussel·les?

2009-03-07T03:10:00.009+01:00

La catifa voladora, és una catifa màgica, s'utilitza per transportar persones, que arriben al seu destí gairebé a l'instant. És més antiga que l'escombra utilitzada per les bruixes a Europa.
Aquest mes, Koichi Wataka, un astronauta japonès, se'n va a l'espai per provar una catifa voladora.
De vegades la realitat supera la ficció, però mai pot superar la màgia.
Si tingués una catifa màgica me'n aniria cap a Brussel·les, i és que en el temps d'escriure això, ja hi seria. Em trobaria una gentada que està reivindicant l'autodeterminació, un concepte més aviat abstracte que ens portaria a superar la realitat actual, ...una consulta popular... una possibilitat real d'independència.
De vegades els somnis es fan realitat.
Avui hi ha màgia a Brussel·les i una part meva hi és.

Tanques

2009-02-26T05:16:00.000+01:00

Marianao sota l'aigua

2008-11-16T20:45:00.000+01:00

Parc de Marianao, Sant Boi de Llobregat

Maresma de les Filipines - Espais naturals del Delta del Llobregat

2008-09-15T13:10:00.000+02:00

Els aiguamolls del delta del Llobregat varen ocupar una àrea extensa, però ens els darrers segles foren dessecats per a obtenir més terres de conreu, després sòl per a les indústries, construir edificacions i diverses infraestructures principalment de transport (aeroport, línies ferroviàries, port, carreteres), amb tot això a mitjans del segle XX les zones humides ja s'havien reduït considerablement. En els darrers anys, paral·lelament a l'expansió urbanística i d'infraestructures, s'intenta la recuperació i millora d'aquests paisatges naturals, una lluita desigual, defensada per algunes entitats, fent pressió a les administracions per preservar aquests espais, d'una riquesa en flora i fauna espectacular, especialment d'ocells; com és el cas de la Maresma de les Filipines, on els ocells conviuen amb els soroll dels trànsit aeri de l'aeroport.

Enllaços:

Coordinadora Salvem el Delta

El Delat Negat (documental)

Bruce Springsteen a Anoeta (Donostia)

2008-07-16T14:44:00.000+02:00

Passejada espectacular: "El Caminito del Rey" El Chorro (Màlaga)

2008-07-07T17:06:00.000+02:00

Aquest pas de vianants conegut com el Caminito del Rey va ser construït perquè entre el Salt del Chorro i el Salt del Gaitanejo, ambdós pertanyents a la "Societad Hidroeléctrica del Chorro", es pogués facilitar la comunicació, el transport de materials, la vigilància i el manteniment del canal, és a dir, que permetés al personal anar d'un a altre amb facilitat. Es tracta d'una passarel·la de ferro penjat dels talls de la Serra Huma sobre el Congost dels Gaitanes.

Aquesta obra d'enginyeria va ser construïda entre 1901 y1905 i el nom que rep es deu que Alfons XIII el va travessar quan va inaugurar la presa del Comte del Guadalhorce el 1921.

Ara, agafa aire i preparat per la passejada, compte si pateixes vertigen:

"El somni d'una nit d'estiu"

2008-07-03T17:39:00.000+02:00

Si no ho has passat gaire bé aquest últim més, si has sentit com dia a dia s'acostava la remor de himnes que t'angoixen, si banderes que no són la teva sortien per tot arreu, si has vist com cremaven senyeres davant l'Ajuntament del teu poble,...potser t'agradaria pensar que tot ha estat un malson. Doncs no, és la crua realitat.

Però, si tens la sort que t'agrada el Bruce Springsteen, i has aconseguit entrada per als propers concerts a Barcelona, podràs viure una nit màgica d'estiu al Camp Nou, tindràs el plaer d'escoltar la seva música contundent, l'oportunitat de perdre't en el seu so enèrgic, i per un moment, podràs somiar que vius en un país normal, somiar que l'endemà del concert, diaris i televisions, faran la crònica d'un gran concert, somiar que no tindrà cap transcendència un grapat de paraules dites en català per un artista que ve de lluny, d'una altra cultura, i que allà on va té una deferència cap el seu públic i dedica una paraules en la llengua del territori: "bona nit Barcelona", (com diu "buona sera Milano, "bon soir Paris"...) i segurament algunes frases més, podràs somiar que pots ser allò que vols ser, que no ets ni més ni menys que altres.

Si vibres amb la seva música, et serà fàcil submergir-te per una estona en "el somni d'una nit d'estiu".

Christiania, la persistència de la utopia.

2008-06-05T20:15:00.000+02:00

La Ciutat Lliure de Christiania va nèixer als anys 70 sobre els terrenys que ocupaven una antiga caserna militar en el Barri de Copenhague, Christianshavn. En un contex embolcallat del "flower power", unes quantes persones s'hi van instalar per desenvolupar un espai alternatiu amb una forma de vida diferent. La creativitat va ser la base per transformar l'antic centre militar en un barri llibertari, construint cases, botigues, tallers, guarderies, restaurants (vegetarians), bars, banys comunals i sauna, teatres, estudis d'artistes i galeries, etc., autogovernat i autogestionat, es va establir amb un estatuts semilegal de comunitat independent, com a un «experiment social» basat en la democràcia directa.

En principi, l'Estat danès va deixar fer, però quan l'okupació es va anar creixent, va intentar el desallotjament, que va resultar impossible, i finalment va acabar reconeixent l'estatus lliure d'aquest experiment social, basat en la vida comunal i en la llibertat, tot permetent la venda i el consum de marihuana i dels seus derivats. Lliure d'imposts, Christiania només ha de pagar a l'Estat pel subministrament d'aigua i d'electricitat, i a canvi accepta l'estatus polític d'«experiment social» com ho defineix l'Estat danès. Christiania està organitzada en 10 zones menors amb autogovern, essent l'Assemblea General, on poden participar tots els christianites, l'autoritat màxima i l'encarregada de gestionar tots els serveis (sanitat, ensenyament, recollida de fems i reciclatge, premsa, biblioteca, impremta, ràdio i televisió, jardins, horts, manteniment dels edificis, correus, forn, emissió de moneda i de segells, etc.). Christiania té normes i les fonamentals són: el dret d'ús és més important que el dret de propietat; ningú no pot abandonar ca seva durant més de sis mesos; prohibició total de les drogues dures, de les armes i dels cotxes; si algú vol ser membre, ha de ser acceptat per l'Assemblea General. El Ministeri de Defensa danès, propietari «legal» dels terrenys, i les immobiliàries, desitjoses de fer negocis en una zona verge, han intentat en diverses ocasions tancar Christiania (1976, 1978, 1989, 1992, etc.), actuant en tots els fronts (difamació, desprestigi, exigint impostos, introduint drogues dures i delinqüència, etc.), i fins i tot l'Estat va crear una Patrulla Especial de Christiania de la policia formada per 70 membres; però els habitants han sabut mantenir la seva independència. L'oferta cultural del barri (teatre, música, cinema, vídeo experimental, esports, etc.) és de les més completes de Copenhaguen. L'1 de gener de 2006 la Ciutat Lliure de Christiania va perdre el seu estatus especial de comunitat alternativa que li havia conferit l'Estat danès i el 19 de maig de 2007, enmig de gran enfrontaments entre christianites i militants del Black Block contra la policia, un primer edifici del barri va ser derruït; el procés de desmantellament de Christiania havia començat. Actualment es difícil accedir a una vivenda a Christiania, doncs quan en queda una lliure l'ocupen els habitants de les cases que està enderrocant el govern danès.

La Christiania actual és segurament una versió del que va ser, dins d'un context històric i polític diferent, però la seva essència persisteix, i encara hi ha lloc per a la utopia, sempre tindrà un cor llibertari que en un temps emocionant va lluitar per una societat alternativa on cada persona era l'única governant del seu destí.

Santorini, insòlita i fascinant

2008-05-07T01:28:00.000+02:00

Santorini, insòlita i fascinant, com ho és la seva història geològica. És un dels volcans que integren l'arc del sud est l'Egeu, era una illa circular i una violenta erupció va començar la transformació de Santorini amb el que veiem avui, uns estudis recents daten aquest cataclisme entre els anys 1614 i 1613 aC. L'erupció va reventar l'illa, va aixecar núvols de cendra i lava ardents que cobriren fins a 30 km, i va deixar un enorme cràter o caldera (22 km2.) , el buit creat va originar un tsunami que va devastar la Creta minoica a 112 Km de distància. Més tard en altres erupcions volcàniques al 197 aC i al 1707 van sorgir les illes de Néa Kaméni i Palaiá al centre de la caldera. Actualment, és probablement l'únic volcà al món amb la caldera al mar.

En forma de mitja lluna, té una llargada d'uns 25 km i la part interior està formada per uns impressionants penya segats que arriben fins als 300 m d'alçada i s'endinsen al mar fins a 400 m de profunditat. Cap la part exterior va descendent suaument acabant tocant el mar, on llargues platges de sorra fosca ofereixen increïbles tonalitats de colors.

L'Ateneu Santboià, sentenciat!

2008-04-29T12:17:00.000+02:00

Dilluns 28 d'abril el Tribunal Suprem ha dictat sentència a favor de la promotora immobiliaria que va participar en la subasta per adquirir la totalitat de finca, un dia trist per al nostre poble, però cal continuar lluitant. Alguns blocs santboians relacionats:

Dol a Sant Boi 100% Ateneu Santboià

Més sentenciat per la justicia que mai

El Tribunal Supremo falla contra el Ateneu Santboià

Restes romanes a l'Ateneu Santboià

100% Ateneu Santboià. Final de la història?

100% Ateneu Santboià

Cantares

2008-03-29T10:24:00.000+01:00

Vaig aprendre aquesta cançó a l'escola, i em va impactar profundament, i encara ara trenta anys més tard, em ve al cap sovint.

Quan necessito forces, quan pateixo per alguna persona estimada, quan vull sortir-me'n, quan vull mirar endavant, quan penso som-hi que no ha estat res, quan vull dormir i demà serà un altre dia, quan els nervis no em deixen concentrar a la feina, quan vull no pensar en res, quan vull que un instant sigui etern... Aquesta lletra i aquesta melodia em porten simplement tranquil·litat. La petjada catòlica em fa "resar" d'aquesta manera.

Cantares

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar.

pasar haciendo caminos,

caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los homres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse

de sol y grana, volar

bajo el cielo azul,temblar

súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..." .

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..." .

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

Cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..." .

Golpe a golpe, verso a verso

Un passeig: de la Via Catalana al Trastevere

2008-02-20T12:10:00.000+01:00

"L'única batalla que es perd és la que s'abandona"

2008-02-03T17:12:00.000+01:00

100% Ateneu Santboià!

llegiu l'article:

100% Ateneu, o caixa o faixa (Vilaboi XXI)

Mercat Central - Atenes

2008-01-28T15:14:00.000+01:00

Balena a la vista!

2007-12-11T11:56:00.000+01:00

L'activitat balenera va començar a Les Açores per influència dels baleners americans, que fins a finals del segle XIX, acudien a les seves aigües per capturar catxalots i reclutar arponers. Després es va anar convertint en una forma de vida per a molts dels seus habitants, que utilitzaven canoes a rem, que moltes vegades naufragaven. En alguna taverna encara es troben aquests "llops de mar", baleeiros, que ens expliquen mil històries, i recalquen que sempre van entendre la captura de la balena, com una lluita cos a cos, com una caça de subsistència. Dos museus ens donen a conèixer la seva història i conserven amplis records de l'art de realitzar escultures sobre els ossos i les dents de catxalot, les denominades scrimshaw .

Avui en dia, en total unes 20 espècies de cetacis, al costat d'altres animals marins, freqüenten Les Açores. Aquests animals de sang calenta segueixen els corrents temperats del golf per alimentar-se en les seves aigües. El catxalot és el més abundant en questes aigües. Amb una talla màxima de 20 metres, el catxalot és el cetaci dentat de més gran que ha viscut mai a la Terra. Actualment, es practica una manera d'explotació més benigna: els antics "guaites" (observadors des de terra en els temps de cacera) comuniquen la posició de les balenes als bots, plens de turistes, i els guien per apropar-los a aquests sorprenents gegants. L'observació de balenes està regulada a Les Açores, i es segueixen unes pautes, com ara: aproximar-se a les balenes lentament des d'enrere cap a un costat, no de front o directament per darrere, no apropar-se més de 100m , apagar els motors o reduir el soroll al màxim, no estar-hi més de 15 minuts, ni gaires barques alhora. És impressionant veure com aquestes bèsties sorgeixen des de més 2000m. de profunditat per rebufar, agafar aire i després aixecar la immensa cua per tornar a baixar a fons del mar per alimentar-se.

Atenes, comerç mediterrani

2007-11-28T19:44:00.000+01:00

ATENA

2007-11-17T20:42:00.000+01:00

Visitar Grècia i per extensió la seva àrea d'influència durant l'època clàssica, et transporta, si ho permets, a un món de déus i deesses, d'herois i heroïnes, que tot hi està dotats de poders extraordinaris, les seves debilitats i defectes els fan molt propers als humans. Es barallen, són capaços de mentir, de ser cruels o d'enganyar, protagonitzen mites que serveixen per donar sentit a fenòmens inexplicables, reflexes del dia a dia de la societat clàssica. Molts d'aquests mites segueixen vius a la societat occidental.

Atena, deessa de la saviesa, la guerra (en la seva vessant estratègica) i la pau, va néixer armada del cap del seu Zeus, mai va ser nena, verge i insensible als homes, lluitadora i protectora d'herois, inspiradora del seny als guerrers, guardiana de l'Estat i de les llars.

Un dels mites protagonitzats per Atena és la disputa amb Posidó, déu del mar, per la protecció de la ciutat d'Atenes, i en una de les versions d'aquest mite (segons l'autor de la romà clàssica Varró) explica que per decidir quin dels dos s’imposaria, tots dos feren un regal i deixaren que els atenencs i atenenques decidissin quin els complaia més. Atena regalà a la ciutat una olivera, mentre que Posidó hi féu brollar una font d’aigua salada. El poble va votar, les dones van preferir el regal de la deessa, ja que era molt més útil (els donava fusta, oli i aliment) i els homes es van decantar per Posidó, va guanyar Atena per un sol vot. Posidó es va enfadar molt i va inundar la ciutat, per aplacar la seva ira, i els deus van imposar a les dones tres càstigs:

- Van prohibir a les dones exercir el dret a vot.

- Van prohibir que els infants portessin el nom de la mare.

- Se'ls va treure el títol de ciutadanes.

No sóc antropòloga per analitzar aquest mite que explica l'enfrontament entre el valors de la societat matriarcal, agrícola i pacífica i la societat patriarcal, invasora i agressiva. Però realment relata un fenomen inexplicable i que és vigent a la societat actual: La injusta desigualtat entre homes i dones.

Simplement m'hipnotitza la figura d'Atena...

25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones

New York, algunes imatges

2007-11-05T12:09:00.000+01:00

Cádiz: història i humor singular

2007-10-19T19:16:00.000+02:00

Cádiz, la ciutat més antiga d'occident, originàriament fundada per navegants fenicis cap el 1100 aC, durant segles diferents cultures hi han deixat la seva petjada: cartaginesos, romans, visigodes, àrabs... Situada en un lloc estratègic i estretament lligada al mar, un detall que actualment, encara es percep intensament passejant pels seus carrers. El vent constant que t'arriba de qualsevol direcció, et porta l'olor a sal i algues marines, la humitat de l'aire i en tant en tant la flaire de menjars mariners provinents d'alguna cuina. La vista topa amb el mar gairebé per totes bandes.

Enmig dels carrers plens de racons acollidors que et transmeten història, la seva gent plena de gràcia i ironia, és difícil que no t'arrenquin un somriure.

Creuant el Llac de Garda

2007-09-19T18:41:00.000+02:00

Des de Maderno

a Torri del Benaco

himnes i símbols

2007-09-07T19:49:00.000+02:00

Al nostre país, són pocs els moments solemnes que disposem per escoltar el nostre himne. Sentir-lo t’emociona, et sents per un instant on vols ser i et reafirma la teva identitat, sents la reivindicació del passat. L’himne, com altres símbols, uneix i dóna força en els moments de defalliment, ve del passat per projectar-te cap el futur, per imaginar-te que algun dia podràs ser plenament allò que vols.
T’ensenyen allò de “la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre”, però resulta que la llibertat de “l’altre” no acaba quan comença la teva, però encara ara hi ha símbols prohibits, en tots o en alguns dels seus àmbits, i d'altres són imposats.
Ser d’un país sense estat, on els propis símbols han estat prohibits durant anys, i substituïts per d’altres, et fa sentir rebuig, angoixa, angúnia, fàstic...cap a aquell himne imposat, aquell que representa a qui et retalla la teva llibertat, i se’t fa insuportable d’escoltar.
Els símbols, es poden interpretar com una creació humana, però no es poden ignorar ni depreciar i l’himne, juntament amb la bandera, és l’emblema d’una col•lectivitat a la que representa. L’himne uneix, pot representar un col•lectiu no homogeni, diferents pensaments i sensibilitats, però amb un objectiu comú. Diuen que el símbol és fonamental per al desenvolupament cultural, educatiu i antropològic de la humanitat. Recull els seus anhels i necessitats de comunicació, transmet el coneixement i permet gravar el missatge de manera que la línea del temps no pot esborrar, ni manipular, ni controlar.

Primavera a Menorca

2007-09-04T19:40:00.000+02:00

Sevilla, llum i contrast

2007-08-29T13:19:00.000+02:00

Sevilla, ciutat plena de llum i contrastos, nit i dia, dia i nit. Cultura singular, profundament religiosa, supersticiosa, absolutament apassionada. Burgesa i popular, tot encaixa. La melodia de la seva música t'envaeix, i et convenç, cada cosa al seu lloc i al seu temps, sense presses, però intens.

Núvols al Golf de Mèxic

2007-08-22T12:29:00.000+02:00

Pasquino, "blocaire" al segle XVI

2007-08-03T18:00:00.000+02:00

A la Piazza Pasquino de Roma, molt a prop de la Piazza Navona hi trobem una de les estàtues parlants més famoses de la ciutat. Una escultura d’Antigonos del segle 240-230 a C, que sembla ser representa a Menelao. En aquest cas el menys transcendent és l’origen de l’estàtua en si, o el seu possible valor arqueològic.

Tampoc té transcendència l’origen del nom que té la plaça,“Pasquino”. Hi ha diverses hipòtesis: que si era un sastre, un sabater, un mestre... la qüestió sembla ser que el personatge tenia facilitat per fer versos satírics i crítics amb el poder i quan el Cardenal Oliviero Carafa, al 1501, va ordenar col·locar l’estàtua en aquest lloc, Pasquino va ser el primer en penjar-hi els seus versos satírics criticant els governants, i els qui tenien el poder, inclòs al mateix Papa. Altres ciudatans, van secundar a Pasquino en aquest fet, deixant a l’estàtua els seus escrits, i per la ciutat van començar sorgir altres estàtues parlants, la versió del segle XVI dels actuals blogs, on tothom hi podia dir la seva, tot el que oprimeix la ment s’ha de dir, d’altra manera es queda a dins i fa mal. En èpoques en que la llibertat d’expressió era un dret difícil d’exercir, aquest tors malmès va romandre indemne a les repressions i era l’únic portador de la veu del poble.
L’estàtua parlant ha arribat als nostres temps on encara si pengen crítiques al Papa o als polítics actuals. La llibertat d'expressió és un dret i hauria de ser un deure escoltar a qui ens vol dir alguna cosa.

Los Hervideros

2007-07-23T20:17:00.000+02:00

Inquietut

Confusió

Miami

2007-07-12T18:38:00.000+02:00

Quan l'aigua endolceix la ciutat:

Évora i la decoració caputxina

2007-07-04T15:46:00.000+02:00

Évora, és una ciutat on pots experimentar l’antítesi de l’estrès , tranquil·la, assossegada, pausadament dinàmica, una ciutat amb vestigis d’importants civilitzacions, que la van poblar fa molts segles, primer van ser els romans, que la van alçar a la categoria de municipi i junt amb els musulmans van donar a la ciutat el seu actual urbanisme, que durant el segle XVI va atraure un munt de reis que van fer aixecar nombrosos palaus i mansions. Per tot aquest conjunt Évora, va ser declarada Patrimoni de la humanitat per l’UNESCO fa més de 20 anys.

Però en mig de tot aquest encisador escenari, ens trobem, la macabra Capela dos Ossos a la Igreja de Sao Francisco, amb les seves parets i sostres decorats amb tíbies (que delimitien perfectament les arcades) i calaveres de monjos caputxins junt amb un parell de cossos insepultes penjats del sostre, amb inscripció a la porta d’entrada que diu: Nos ossos que aqui estamos pelos vossos esperamos.

Les papallones

2007-06-22T10:59:00.000+02:00

Les papallones es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates que poden ser de molts colors. Les papallones viuen actualment en tots els continents, des del nivell del mar fins a les més altes muntanyes, des dels tròpics fins a les regions àrtiques. Per aquesta raó i per que són ben conegudes són uns del millors organismes que indicadors de l'estat de l'ànima de Gaia. Les papallones són el resultat d'una espectacular metamorfosi, a l'inici del cicle vital d'una papallona, comença dins d'un ou, després neix com eruga, s'alimenta, i esdevé crisàlide on fa la gran transformació per acabar sent la papallona que xucla nèctar de flors i fruites madures cotribuint de manera important a la polinització. El cicle vital s'acaba, i la papallona mora, quan s'aparella i la famella produeix els ous que seràn erugues.
Les espècies més grans i espectaculars pels seus colors viuen a les regions subtropicals. Les menys vistoses són les nocturnes, solen ser més petites i de colors discrets i apagats. Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions, com per exemple servir per camuflar-se, o bé espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal. La papallona d'aquest post vivia a Cornellà, concretament al Parc de Can Mercader.

El peix més gran...

2007-06-15T18:02:00.000+02:00

De juny a setembre el tauró balena visita les aigües del Golf de Mèxic, just on comencen a barrejar-se amb les aigües del Mar Carib, a prop de la costa de l'illa de Holbox, a la Península del Yucatán. Des de Holbox en col·laboració amb el Proyecto del tiburón ballena del Atlántico Mexicano - DOMINO, s'organitzen sortides per veure el tauró balena, fins i tot es pot nedar al seu costat. El tauró balena, està considerat el peix més gran del món, en alguns casos pot arribar fer 18 m. de llargada i la seva cua fins a uns 3 m. és una espècie protegida, té una boca enorme, però s'alimenta de placton i és molt pacífic. Donada la seva grandària nedar al seu costat és una experiència impressionant, difícil d'explicar els sentiments que sorgeixen.

The Beatles -- A Day in the Life

2007-06-06T01:21:00.000+02:00

Fa 40 anys que es va publicar l'album Sgt.Pepper's Lonely Hearts Club Band, un seguit de cançons enllaçades, que més enllà de les qüestions tècniques i innovadores per l'època, més enllà de l'impacte de la portada; al escoltar-lo descobreixes una barreja de sons, notes, instruments i melodies diferents que et transmeten una sensació de continuïtat dins la diversitat, amb capacitat de modificar l'estat d'ànim. "A day in the life", la darrera cançó del disc, és una mostra d'aquesta síntesi encadenada que expresa perfectament la complementarietat entre els dos compositors dels Beatles, capaços de fusionar dues cançons en una de sola per sempre més, doncs per molt que s'evidenciïn els dos estils és impossible d'imaginar l'una sense l'altre.

Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band

2007-06-05T13:27:00.000+02:00

Terceira i els braus

2007-05-30T10:54:00.000+02:00

Una de les nou illes que formen part de l’arxipèlag de les Açores, com la resta de les illes destaca pel seu paisatge natural, però també pels seus poblets de disseny rectilinis i de construccions blanques adornades amb dibuixos de colors impecables. Si puges dalt d’un dels nombrosos cims que hi ha a Terceira, sembla que tinguis davant els teus ulls un espai “nou per estrenar”, tot hi apreciar-se la mà de l'espècie humana en les delimitacions dels conreus, la varietat de verds amb contrast amb cel canviant l'aire fresc, et transmet la sensació de netedad, de nou, i alhora viu.

Quan et submergeixes dins l’illa, tant per les muntanyes com pels pobles no pots obviar un ésser que forma part del dia a dia: EL BRAU, te’l trobes pastant per les muntanyes de bellesa primitiva i també en les nombroses festes que es celebren, la més famosa la “tourada a corda”, en la que el brau embolat, lligat a una llarga corda recorre places i carrers, perquè els més destres facin les seves “faenes” improvisades, encara que normalment acaba en corredisses en busca de refugi, en aquesta festa el paper important correspon als pastors que moderen l’ímpetu del brau, tibant la corda quan cal. En ocasions les “tourades” es celebren a la platja i tothom acaba dins l’aigua inclòs el brau.

No se sap ben bé l’origen d’aquesta festa però potser el motiu podria estar en la Batalla de Salga, a l’any 1581 Felip II voler conquerir la illa doncs donava suport a un altre aspirant al tro de Portugal, Don Antonio, els espanyols van enviar a l’illa 10 naus de guerra, que van escollir desembarcar a la Badia de Salga cap a la matinada, la lluita va era renyida, però cap al migdia, quan la batalla estava indecisa un frare açorià que participava en el combat va tenir la idea de dirigir els braus que pastaven pels prats contra les forces invasores. Més de mil braus van anar contra l’enemic, que atemorits varen recular fins arran de mar on molts van morir en la lluita o es van ofegar intentant arribar a corre cuita a les naus.

Avui a la Badia de Salga una piràmide amb una placa recorda aquesta victòria.

Aquesta petita illa perduda al mig de l'atlàntic, a viscut molts més episodis importants en la vida de Gaia: les lluites entre lliberals i absolutistes al segle XIX, i el paper que va jugar la base aèrea durant la segona guerra mundial, i que segueix intervenint en els conflictes de l'àrea del Mediterrani i el Pròxim Orient, un lloc on s'han pres decisions que han marcat el rumb de Gaia, els braus de moment, no han pogut impedir l'ocupació d'aquest petit espai de l'illa i del que el "trio de la Açores" se'n va aprofitar. Però de moment a Terceira els seus habitats viuen amb l'esperança que algun dia no hi seràn, i gaudeixen de l'entorn natural i les festes tracionals heretades dels seus avantpassats.

Colors al Colorado

2007-05-09T17:51:00.000+02:00

Un vespre d'estiu, abans que arribi la nit, l'espectacle visual que ofereix el "Grand Canyon" és immens (com el lloc en si), ens trobem davant d' infinites tonalitats de colors, llums i ombres que canvien a cada segon a mesura que la terra gira i el sol es pon.

Saad (La Llengua)

2007-05-08T13:08:00.000+02:00

De totes les formes d'expressió que ha desenvolupat l'espècie humana, la llengua ens ofereix les eines per transmetre i fer saber als altres les nostres emocions, sensacions i percepcions d'allo que reben els nostres sentits, la llengua ens fa diferents i ens uneix.

El poeta dine (navajo) Rex Lee Jim ho expresa així en el seu poema Saad (La Llengua) :

Al començament jo era
Ahir jo era
Avui sóc
Demà jo seré
Sempre seré

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

La gent pensa amb mi
La gent fa amb mi
La gent resa amb mi
La gent canta amb mi
La gent parla amb mi

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

Vinc de moltes maneres diferents
Gràcies a mi la gent pensa de manera diferent
Gràcies a mi la gent fa de manera diferent
Gràcies a mi la gent resa de manera diferent
Gràcies a mi la gent canta de manera diferent
Gràcies a mi la gent parla de manera diferent

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

Gràcies a mi hi ha moltes cultures diferents
Valoro maneres diferents de fer
Valoro variades coses diferents
Valoro variades coses dures
Per aquestes raons em vaig donar a la gent de la faç de la terra
una gent santa
una gent respectada
una gent compassiva
De dins seu sono
d'aquesta manera la vida continua en expansió
Per aquestes raons em vaig donar a la gent de la faç de la terra

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

Sempre seré
Demà jo seré
Avui jo sóc
Ahir jo era
Al començament jo era

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

La Gorga de Samària

2007-04-25T19:02:00.000+02:00

A Creta hi podem trobar des de farcits centres turístics freqüentats per alemanys i altres turistes nord-europeus a platges d’aigües blaves i cristallines pràcticament desertes. Creta, on fa uns 3000 anys va desaparèixer l’antiga civilització minòica, font de l’actual cultura europea, on es barregen les petjades de diferents ocupadors de l'illa amb fantàstiques històries mitològiques, des del Palau del Knossos a la cova on va néixer Zeus, des d’antigues ciutats romanes a pobles de bellesa veneciana. Des de cims de més de 2000m a l’altiplans com els de Nída o Lassithi.

Però sens dubte el paisatge més espectacular de l’illa més meridional de Grècia és La Gorga de Samària, amb un desnivell de 1229m, en 18 Km. és la més llarga d’Europa.
A Xylóskalo comença el descens per un camí amb una barana de fusta que baixa uns 2000m. els dos primers kilòmetres, una baixada tortuosa envoltada d’una flora digne d’un paisatge alpí que es va transformant a mida que l’alçada disminueix, pel cami et pots trobar la Cabra silvestre de Creta, anomenada Kri-kri.

Quan portes uns 7 Km. i mig de baixada et trobes amb el poble abandonat de Samària, els seus habitants van marxar al 1962 quan la gorga va ser declarada Parc Nacional, deixant rera seu unes mínuscules capelles. Als 12 km de camí apareixen impresionants les Portes de Ferro (Sidorósportes), dues enormes pareds de roca que en el punt més estret hi ha 3 m entre si.

Els tres últims kilòmetres de recorregut són sobre terreny pla fins arribar al poble d' Haghia Rouméli arran de mar, petit poblet amb algunes tabernes i restaurants, que s'agraixen per repostar després d'unes 5 o 6 hores de baixada, tal com s'agraiex un bany a la platja rocosa d'aigua transparent. Amb la sensació d'estar molt lluny de tot, només és pot sortir d'Haguia Rouméli, retornant pel camí de pujada o el més usual per mar agafant un dels barcos que et porten a Chora Sfakion o a Paleochora des d'on per carretera pots arribar als diferents punts de l'illa.

Chichen Itzà

2007-04-19T19:25:00.000+02:00

A Mèxic, a la península del Yucatan, hi trobem l’antiga ciutat-estat Chichen Itzà. Pertanyent a la civilització maia, ocupa una considerable extensió i consta de nombroses edificacions, la més destacada és el temple anomenat El Castell.
Construït en forma de piràmide de base quadrada, cada costat està format per 9 cossos escalonats que contenen al mig 91 esglaons, que condueixen a la part superior de l’edificació. El monument és una representació del calendari maia. Cada lateral partit en 2 per l’escala central suma 18, com els mesos maies i el total d’esglaons sumen 365 que també corresponen al número de dies del calendari maia. Però el més fascinant de tot és el que succeeix el 21 de març i el 22 de setembre de cada any, dates en que coincideixen els equinoccis de primavera i tardor respectivament. En aquestes dates, la forma en que està construïda la piràmide proporciona un joc de llums i ombres que projecten set triangles de llum invertits en un dels vèrtex de la cara nord, sembla que formin el cos d’una serp que va baixant des del cim del temple per trobar-se finalment amb l’escultura del cap d’una serp emplomallada a la base de l’escalinata, diuen que representa el deu Kukulkan que descendeix a la terra. En el moment en que el cos s’ajunta amb el cap de la serp tota la gent que aplega aquest fenomen alcen les mans per rebre l’energia que es creu que desprèn la unió.

Moltes sorpreses ens depara tot el conjunt d'edificacions Chichen Itzà , però potser El Castell ens ofereix les més espectaculars: si piques de mans davant d'aquest temple, l'eco que retorna sembla el cant que fan uns ocells de la zona anoemenats "quetzals". Una altre de les incognites o misteris per descobrir d'aquella civilització, potser molt avançada en alguns aspectes absolutament desconeguts a la nostra època. Tal com vas sortint de Chichen Itzà, t'envaeix la sensació que no només t'allunyes en la distància del que acabes de veure, si no també en el temps, poc a poc retornes al present.

Montserrat

2007-04-18T02:06:00.000+02:00

A Montserrat hi trobem una de les essències de l'ànima de Gaia, pujant dins de l'aèri, avançant en mig de les enormes pedres, et sumergeixes en un espai únic, que et porta molt més enllà de la pròpia història geològica d'aquest massis de peculiars formes. Deu quilòmetres de longitud i uns cinc d’amplada, amb un perímetre d’uns 25 quilòmetres i una superfície total de 45 quilòmetres quadrats componen aquest espai.

El cim de Sant Jeroni (1.236 m), ofereix un extraordinari panorama des dels Pirineus al mar (fins i tot els dies de visibilitat excepcional es veu Mallorca) i, separat d'aquest pel coll de Migdia, els Ecos, amb 1.220 m. aquest coll de Migdia, al centre del qual s'alça la punxeguda Talaia, divideix la serra en dues parts gairebé iguals: l'oriental, amb la zona de Santa Magdalena i les serres de Santa Maria, la zona de Sant Salvador i els Flautats, incloent, al principi, el popular monòlit del Cavall Bernat; l'altra, l'occidental, la zona dels Ecos, els Frares Encantats i l'afiligranada zona de les Agulles, incloent el característic coll de Port. El cim de Sant Jeroni (1.236 m), ofereix un extraordinari panorama des dels Pirineus al mar (fins i tot els dies de visibilitat excepcional es veu Mallorca) i, separat d'aquest pel coll de Migdia, els Ecos, amb 1.220 m. Muntanya de Montserrat.

A Motserrat hi ha un munt d'itineraris per recòrrer, a peu pla o en vertical, cada racò tè el seu encant i la càrrega de les nombroses llegendes d'aquesta muntanya, diuen que aquelles persones que es dedicaven a les arts endivantòries, quan veien que la seva "intuició" minvava, la recuperaven entre aquestes pedres "encimentades", reposaven la seva força, om creia que aquesta muntanya emanava una força continua i de manera més intensa el 27 de cada mes....

Ànima Gaia

2007-04-18T00:47:00.000+02:00

Allà on anem Gaia ens mostra la seva ànima, infinites formes, colors, olors, textures, sorolls, músiques, que només podem percebre com una sensació única i concreta situada en un espai i temps determinat, no en podrem treure una còpia, però si desar-ho en la memòria, perquè esdevingui un record fet a mida. Un record viu, que canvia cada vegada que el rememorem. Des d'un original únic en podrem fer infinites versions, com l'ànima de Gaia.