La Gorga de Samària

A Creta hi podem trobar des de farcits centres turístics freqüentats per alemanys i altres turistes nord-europeus a platges d’aigües blaves i cristallines pràcticament desertes. Creta, on fa uns 3000 anys va desaparèixer l’antiga civilització minòica, font de l’actual cultura europea, on es barregen les petjades de diferents ocupadors de l'illa amb fantàstiques històries mitològiques, des del Palau del Knossos a la cova on va néixer Zeus, des d’antigues ciutats romanes a pobles de bellesa veneciana. Des de cims de més de 2000m a l’altiplans com els de Nída o Lassithi.

Però sens dubte el paisatge més espectacular de l’illa més meridional de Grècia és La Gorga de Samària, amb un desnivell de 1229m, en 18 Km. és la més llarga d’Europa.
A Xylóskalo comença el descens per un camí amb una barana de fusta que baixa uns 2000m. els dos primers kilòmetres, una baixada tortuosa envoltada d’una flora digne d’un paisatge alpí que es va transformant a mida que l’alçada disminueix, pel cami et pots trobar la Cabra silvestre de Creta, anomenada Kri-kri.

Quan portes uns 7 Km. i mig de baixada et trobes amb el poble abandonat de Samària, els seus habitants van marxar al 1962 quan la gorga va ser declarada Parc Nacional, deixant rera seu unes mínuscules capelles. Als 12 km de camí apareixen impresionants les Portes de Ferro (Sidorósportes), dues enormes pareds de roca que en el punt més estret hi ha 3 m entre si.

Els tres últims kilòmetres de recorregut són sobre terreny pla fins arribar al poble d' Haghia Rouméli arran de mar, petit poblet amb algunes tabernes i restaurants, que s'agraixen per repostar després d'unes 5 o 6 hores de baixada, tal com s'agraiex un bany a la platja rocosa d'aigua transparent. Amb la sensació d'estar molt lluny de tot, només és pot sortir d'Haguia Rouméli, retornant pel camí de pujada o el més usual per mar agafant un dels barcos que et porten a Chora Sfakion o a Paleochora des d'on per carretera pots arribar als diferents punts de l'illa.