dimarts, 8 de maig del 2007

Saad (La Llengua)

De totes les formes d'expressió que ha desenvolupat l'espècie humana, la llengua ens ofereix les eines per transmetre i fer saber als altres les nostres emocions, sensacions i percepcions d'allo que reben els nostres sentits, la llengua ens fa diferents i ens uneix.
El poeta dine (navajo) Rex Lee Jim ho expresa així en el seu poema Saad (La Llengua) :
Al començament jo era
Ahir jo era
Avui sóc
Demà jo seré
Sempre seré

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

La gent pensa amb mi
La gent fa amb mi
La gent resa amb mi
La gent canta amb mi
La gent parla amb mi

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

Vinc de moltes maneres diferents
Gràcies a mi la gent pensa de manera diferent
Gràcies a mi la gent fa de manera diferent
Gràcies a mi la gent resa de manera diferent
Gràcies a mi la gent canta de manera diferent
Gràcies a mi la gent parla de manera diferent

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

Gràcies a mi hi ha moltes cultures diferents
Valoro maneres diferents de fer
Valoro variades coses diferents
Valoro variades coses dures
Per aquestes raons em vaig donar a la gent de la faç de la terra
una gent santa
una gent respectada
una gent compassiva
De dins seu sono
d'aquesta manera la vida continua en expansió
Per aquestes raons em vaig donar a la gent de la faç de la terra

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc

Sempre seré
Demà jo seré
Avui jo sóc
Ahir jo era
Al començament jo era

idioma sóc
idioma sagrat sóc
idioma sagrat, això sóc