Bruce Springsteen a Anoeta (Donostia)

Passejada espectacular: "El Caminito del Rey" El Chorro (Màlaga)

Aquest pas de vianants conegut com el Caminito del Rey va ser construït perquè entre el Salt del Chorro i el Salt del Gaitanejo, ambdós pertanyents a la "Societad Hidroeléctrica del Chorro", es pogués facilitar la comunicació, el transport de materials, la vigilància i el manteniment del canal, és a dir, que permetés al personal anar d'un a altre amb facilitat. Es tracta d'una passarel·la de ferro penjat dels talls de la Serra Huma sobre el Congost dels Gaitanes.

Aquesta obra d'enginyeria va ser construïda entre 1901 y1905 i el nom que rep es deu que Alfons XIII el va travessar quan va inaugurar la presa del Comte del Guadalhorce el 1921.

Ara, agafa aire i preparat per la passejada, compte si pateixes vertigen:

"El somni d'una nit d'estiu"

Si no ho has passat gaire bé aquest últim més, si has sentit com dia a dia s'acostava la remor de himnes que t'angoixen, si banderes que no són la teva sortien per tot arreu, si has vist com cremaven senyeres davant l'Ajuntament del teu poble,...potser t'agradaria pensar que tot ha estat un malson. Doncs no, és la crua realitat.

Però, si tens la sort que t'agrada el Bruce Springsteen, i has aconseguit entrada per als propers concerts a Barcelona, podràs viure una nit màgica d'estiu al Camp Nou, tindràs el plaer d'escoltar la seva música contundent, l'oportunitat de perdre't en el seu so enèrgic, i per un moment, podràs somiar que vius en un país normal, somiar que l'endemà del concert, diaris i televisions, faran la crònica d'un gran concert, somiar que no tindrà cap transcendència un grapat de paraules dites en català per un artista que ve de lluny, d'una altra cultura, i que allà on va té una deferència cap el seu públic i dedica una paraules en la llengua del territori: "bona nit Barcelona", (com diu "buona sera Milano, "bon soir Paris"...) i segurament algunes frases més, podràs somiar que pots ser allò que vols ser, que no ets ni més ni menys que altres.

Si vibres amb la seva música, et serà fàcil submergir-te per una estona en "el somni d'una nit d'estiu".

Christiania, la persistència de la utopia.

La Ciutat Lliure de Christiania va nèixer als anys 70 sobre els terrenys que ocupaven una antiga caserna militar en el Barri de Copenhague, Christianshavn. En un contex embolcallat del "flower power", unes quantes persones s'hi van instalar per desenvolupar un espai alternatiu amb una forma de vida diferent. La creativitat va ser la base per transformar l'antic centre militar en un barri llibertari, construint cases, botigues, tallers, guarderies, restaurants (vegetarians), bars, banys comunals i sauna, teatres, estudis d'artistes i galeries, etc., autogovernat i autogestionat, es va establir amb un estatuts semilegal de comunitat independent, com a un «experiment social» basat en la democràcia directa.

En principi, l'Estat danès va deixar fer, però quan l'okupació es va anar creixent, va intentar el desallotjament, que va resultar impossible, i finalment va acabar reconeixent l'estatus lliure d'aquest experiment social, basat en la vida comunal i en la llibertat, tot permetent la venda i el consum de marihuana i dels seus derivats. Lliure d'imposts, Christiania només ha de pagar a l'Estat pel subministrament d'aigua i d'electricitat, i a canvi accepta l'estatus polític d'«experiment social» com ho defineix l'Estat danès. Christiania està organitzada en 10 zones menors amb autogovern, essent l'Assemblea General, on poden participar tots els christianites, l'autoritat màxima i l'encarregada de gestionar tots els serveis (sanitat, ensenyament, recollida de fems i reciclatge, premsa, biblioteca, impremta, ràdio i televisió, jardins, horts, manteniment dels edificis, correus, forn, emissió de moneda i de segells, etc.). Christiania té normes i les fonamentals són: el dret d'ús és més important que el dret de propietat; ningú no pot abandonar ca seva durant més de sis mesos; prohibició total de les drogues dures, de les armes i dels cotxes; si algú vol ser membre, ha de ser acceptat per l'Assemblea General. El Ministeri de Defensa danès, propietari «legal» dels terrenys, i les immobiliàries, desitjoses de fer negocis en una zona verge, han intentat en diverses ocasions tancar Christiania (1976, 1978, 1989, 1992, etc.), actuant en tots els fronts (difamació, desprestigi, exigint impostos, introduint drogues dures i delinqüència, etc.), i fins i tot l'Estat va crear una Patrulla Especial de Christiania de la policia formada per 70 membres; però els habitants han sabut mantenir la seva independència. L'oferta cultural del barri (teatre, música, cinema, vídeo experimental, esports, etc.) és de les més completes de Copenhaguen. L'1 de gener de 2006 la Ciutat Lliure de Christiania va perdre el seu estatus especial de comunitat alternativa que li havia conferit l'Estat danès i el 19 de maig de 2007, enmig de gran enfrontaments entre christianites i militants del Black Block contra la policia, un primer edifici del barri va ser derruït; el procés de desmantellament de Christiania havia començat. Actualment es difícil accedir a una vivenda a Christiania, doncs quan en queda una lliure l'ocupen els habitants de les cases que està enderrocant el govern danès.

La Christiania actual és segurament una versió del que va ser, dins d'un context històric i polític diferent, però la seva essència persisteix, i encara hi ha lloc per a la utopia, sempre tindrà un cor llibertari que en un temps emocionant va lluitar per una societat alternativa on cada persona era l'única governant del seu destí.

Santorini, insòlita i fascinant

Santorini, insòlita i fascinant, com ho és la seva història geològica. És un dels volcans que integren l'arc del sud est l'Egeu, era una illa circular i una violenta erupció va començar la transformació de Santorini amb el que veiem avui, uns estudis recents daten aquest cataclisme entre els anys 1614 i 1613 aC. L'erupció va reventar l'illa, va aixecar núvols de cendra i lava ardents que cobriren fins a 30 km, i va deixar un enorme cràter o caldera (22 km2.) , el buit creat va originar un tsunami que va devastar la Creta minoica a 112 Km de distància. Més tard en altres erupcions volcàniques al 197 aC i al 1707 van sorgir les illes de Néa Kaméni i Palaiá al centre de la caldera. Actualment, és probablement l'únic volcà al món amb la caldera al mar.

En forma de mitja lluna, té una llargada d'uns 25 km i la part interior està formada per uns impressionants penya segats que arriben fins als 300 m d'alçada i s'endinsen al mar fins a 400 m de profunditat. Cap la part exterior va descendent suaument acabant tocant el mar, on llargues platges de sorra fosca ofereixen increïbles tonalitats de colors.

L'Ateneu Santboià, sentenciat!

Dilluns 28 d'abril el Tribunal Suprem ha dictat sentència a favor de la promotora immobiliaria que va participar en la subasta per adquirir la totalitat de finca, un dia trist per al nostre poble, però cal continuar lluitant. Alguns blocs santboians relacionats:

Dol a Sant Boi 100% Ateneu Santboià

Més sentenciat per la justicia que mai

El Tribunal Supremo falla contra el Ateneu Santboià

Restes romanes a l'Ateneu Santboià

100% Ateneu Santboià. Final de la història?

100% Ateneu Santboià

Cantares

Vaig aprendre aquesta cançó a l'escola, i em va impactar profundament, i encara ara trenta anys més tard, em ve al cap sovint.

Quan necessito forces, quan pateixo per alguna persona estimada, quan vull sortir-me'n, quan vull mirar endavant, quan penso som-hi que no ha estat res, quan vull dormir i demà serà un altre dia, quan els nervis no em deixen concentrar a la feina, quan vull no pensar en res, quan vull que un instant sigui etern... Aquesta lletra i aquesta melodia em porten simplement tranquil·litat. La petjada catòlica em fa "resar" d'aquesta manera.

Cantares

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar.

pasar haciendo caminos,

caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los homres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse

de sol y grana, volar

bajo el cielo azul,temblar

súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..." .

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..." .

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

Cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..." .

Golpe a golpe, verso a verso