La Gorga de Samària

A Creta hi podem trobar des de farcits centres turístics freqüentats per alemanys i altres turistes nord-europeus a platges d’aigües blaves i cristallines pràcticament desertes. Creta, on fa uns 3000 anys va desaparèixer l’antiga civilització minòica, font de l’actual cultura europea, on es barregen les petjades de diferents ocupadors de l'illa amb fantàstiques històries mitològiques, des del Palau del Knossos a la cova on va néixer Zeus, des d’antigues ciutats romanes a pobles de bellesa veneciana. Des de cims de més de 2000m a l’altiplans com els de Nída o Lassithi.

Però sens dubte el paisatge més espectacular de l’illa més meridional de Grècia és La Gorga de Samària, amb un desnivell de 1229m, en 18 Km. és la més llarga d’Europa.
A Xylóskalo comença el descens per un camí amb una barana de fusta que baixa uns 2000m. els dos primers kilòmetres, una baixada tortuosa envoltada d’una flora digne d’un paisatge alpí que es va transformant a mida que l’alçada disminueix, pel cami et pots trobar la Cabra silvestre de Creta, anomenada Kri-kri.

Quan portes uns 7 Km. i mig de baixada et trobes amb el poble abandonat de Samària, els seus habitants van marxar al 1962 quan la gorga va ser declarada Parc Nacional, deixant rera seu unes mínuscules capelles. Als 12 km de camí apareixen impresionants les Portes de Ferro (Sidorósportes), dues enormes pareds de roca que en el punt més estret hi ha 3 m entre si.

Els tres últims kilòmetres de recorregut són sobre terreny pla fins arribar al poble d' Haghia Rouméli arran de mar, petit poblet amb algunes tabernes i restaurants, que s'agraixen per repostar després d'unes 5 o 6 hores de baixada, tal com s'agraiex un bany a la platja rocosa d'aigua transparent. Amb la sensació d'estar molt lluny de tot, només és pot sortir d'Haguia Rouméli, retornant pel camí de pujada o el més usual per mar agafant un dels barcos que et porten a Chora Sfakion o a Paleochora des d'on per carretera pots arribar als diferents punts de l'illa.

Chichen Itzà

A Mèxic, a la península del Yucatan, hi trobem l’antiga ciutat-estat Chichen Itzà. Pertanyent a la civilització maia, ocupa una considerable extensió i consta de nombroses edificacions, la més destacada és el temple anomenat El Castell.
Construït en forma de piràmide de base quadrada, cada costat està format per 9 cossos escalonats que contenen al mig 91 esglaons, que condueixen a la part superior de l’edificació. El monument és una representació del calendari maia. Cada lateral partit en 2 per l’escala central suma 18, com els mesos maies i el total d’esglaons sumen 365 que també corresponen al número de dies del calendari maia. Però el més fascinant de tot és el que succeeix el 21 de març i el 22 de setembre de cada any, dates en que coincideixen els equinoccis de primavera i tardor respectivament. En aquestes dates, la forma en que està construïda la piràmide proporciona un joc de llums i ombres que projecten set triangles de llum invertits en un dels vèrtex de la cara nord, sembla que formin el cos d’una serp que va baixant des del cim del temple per trobar-se finalment amb l’escultura del cap d’una serp emplomallada a la base de l’escalinata, diuen que representa el deu Kukulkan que descendeix a la terra. En el moment en que el cos s’ajunta amb el cap de la serp tota la gent que aplega aquest fenomen alcen les mans per rebre l’energia que es creu que desprèn la unió.

Moltes sorpreses ens depara tot el conjunt d'edificacions Chichen Itzà , però potser El Castell ens ofereix les més espectaculars: si piques de mans davant d'aquest temple, l'eco que retorna sembla el cant que fan uns ocells de la zona anoemenats "quetzals". Una altre de les incognites o misteris per descobrir d'aquella civilització, potser molt avançada en alguns aspectes absolutament desconeguts a la nostra època. Tal com vas sortint de Chichen Itzà, t'envaeix la sensació que no només t'allunyes en la distància del que acabes de veure, si no també en el temps, poc a poc retornes al present.

Montserrat

A Montserrat hi trobem una de les essències de l'ànima de Gaia, pujant dins de l'aèri, avançant en mig de les enormes pedres, et sumergeixes en un espai únic, que et porta molt més enllà de la pròpia història geològica d'aquest massis de peculiars formes. Deu quilòmetres de longitud i uns cinc d’amplada, amb un perímetre d’uns 25 quilòmetres i una superfície total de 45 quilòmetres quadrats componen aquest espai.

El cim de Sant Jeroni (1.236 m), ofereix un extraordinari panorama des dels Pirineus al mar (fins i tot els dies de visibilitat excepcional es veu Mallorca) i, separat d'aquest pel coll de Migdia, els Ecos, amb 1.220 m. aquest coll de Migdia, al centre del qual s'alça la punxeguda Talaia, divideix la serra en dues parts gairebé iguals: l'oriental, amb la zona de Santa Magdalena i les serres de Santa Maria, la zona de Sant Salvador i els Flautats, incloent, al principi, el popular monòlit del Cavall Bernat; l'altra, l'occidental, la zona dels Ecos, els Frares Encantats i l'afiligranada zona de les Agulles, incloent el característic coll de Port. El cim de Sant Jeroni (1.236 m), ofereix un extraordinari panorama des dels Pirineus al mar (fins i tot els dies de visibilitat excepcional es veu Mallorca) i, separat d'aquest pel coll de Migdia, els Ecos, amb 1.220 m. Muntanya de Montserrat.

A Motserrat hi ha un munt d'itineraris per recòrrer, a peu pla o en vertical, cada racò tè el seu encant i la càrrega de les nombroses llegendes d'aquesta muntanya, diuen que aquelles persones que es dedicaven a les arts endivantòries, quan veien que la seva "intuició" minvava, la recuperaven entre aquestes pedres "encimentades", reposaven la seva força, om creia que aquesta muntanya emanava una força continua i de manera més intensa el 27 de cada mes....

Ànima Gaia

Allà on anem Gaia ens mostra la seva ànima, infinites formes, colors, olors, textures, sorolls, músiques, que només podem percebre com una sensació única i concreta situada en un espai i temps determinat, no en podrem treure una còpia, però si desar-ho en la memòria, perquè esdevingui un record fet a mida. Un record viu, que canvia cada vegada que el rememorem. Des d'un original únic en podrem fer infinites versions, com l'ànima de Gaia.