divendres, 7 de setembre de 2007

himnes i símbols

Al nostre país, són pocs els moments solemnes que disposem per escoltar el nostre himne. Sentir-lo t’emociona, et sents per un instant on vols ser i et reafirma la teva identitat, sents la reivindicació del passat. L’himne, com altres símbols, uneix i dóna força en els moments de defalliment, ve del passat per projectar-te cap el futur, per imaginar-te que algun dia podràs ser plenament allò que vols.
T’ensenyen allò de “la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre”, però resulta que la llibertat de “l’altre” no acaba quan comença la teva, però encara ara hi ha símbols prohibits, en tots o en alguns dels seus àmbits, i d'altres són imposats.
Ser d’un país sense estat, on els propis símbols han estat prohibits durant anys, i substituïts per d’altres, et fa sentir rebuig, angoixa, angúnia, fàstic...cap a aquell himne imposat, aquell que representa a qui et retalla la teva llibertat, i se’t fa insuportable d’escoltar.
Els símbols, es poden interpretar com una creació humana, però no es poden ignorar ni depreciar i l’himne, juntament amb la bandera, és l’emblema d’una col•lectivitat a la que representa. L’himne uneix, pot representar un col•lectiu no homogeni, diferents pensaments i sensibilitats, però amb un objectiu comú. Diuen que el símbol és fonamental per al desenvolupament cultural, educatiu i antropològic de la humanitat. Recull els seus anhels i necessitats de comunicació, transmet el coneixement i permet gravar el missatge de manera que la línea del temps no pot esborrar, ni manipular, ni controlar.

5 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

M'has emocionat molt noia, t'ho dic de tot cor!!!!!

Una abraçada ben gran!!!!

Lourdes ha dit...

Noia, quina inspiració. Felicitats pel post!

francesc mulero ha dit...

Es la primera vegada que visito el teu blog, i felicitats pel post,es increible!
Una abraçada.

Ferran ha dit...

Núria, no puc estar més d'acord amb tu. I sí, emociona escoltar-lo, posa la pell de gallina i et recorda que ets i que vols seguir sent. Visca Catalunya!

SALUT I FORÇA ha dit...

Caram Núria! Estic poc acostumat a aquesta mena de enaltiments patriòtics per part teva, i de tot cor m'ha sorprès com m'has fet retrobar sentiments que també visc agrament , com tu ho fas. Felicitats pel post! Salut i Força!