La Ciutat Lliure de Christiania va nèixer als anys 70 sobre els terrenys que ocupaven una antiga caserna militar en el Barri de Copenhague, Christianshavn. En un contex embolcallat del "flower power", unes quantes persones s'hi van instalar per desenvolupar un espai alternatiu amb una forma de vida diferent. La creativitat va ser la base per transformar l'antic centre militar en un barri llibertari, construint cases, botigues, tallers, guarderies, restaurants (vegetarians), bars, banys comunals i sauna, teatres, estudis d'artistes i galeries, etc., autogovernat i autogestionat, es va establir amb un estatuts semilegal de comunitat independent, com a un «experiment social» basat en la democràcia directa.
En principi, l'Estat danès va deixar fer, però quan l'okupació es va anar creixent, va intentar el desallotjament, que va resultar impossible, i finalment va acabar reconeixent l'estatus lliure d'aquest experiment social, basat en la vida comunal i en la llibertat, tot permetent la venda i el consum de marihuana i dels seus derivats. Lliure d'imposts, Christiania només ha de pagar a l'Estat pel subministrament d'aigua i d'electricitat, i a canvi accepta l'estatus polític d'«experiment social» com ho defineix l'Estat danès. Christiania està organitzada en 10 zones menors amb autogovern, essent l'Assemblea General, on poden participar tots els christianites, l'autoritat màxima i l'encarregada de gestionar tots els serveis (sanitat, ensenyament, recollida de fems i reciclatge, premsa, biblioteca, impremta, ràdio i televisió, jardins, horts, manteniment dels edificis, correus, forn, emissió de moneda i de segells, etc.). Christiania té normes i les fonamentals són: el dret d'ús és més important que el dret de propietat; ningú no pot abandonar ca seva durant més de sis mesos; prohibició total de les drogues dures, de les armes i dels cotxes; si algú vol ser membre, ha de ser acceptat per l'Assemblea General. El Ministeri de Defensa danès, propietari «legal» dels terrenys, i les immobiliàries, desitjoses de fer negocis en una zona verge, han intentat en diverses ocasions tancar Christiania (1976, 1978, 1989, 1992, etc.), actuant en tots els fronts (difamació, desprestigi, exigint impostos, introduint drogues dures i delinqüència, etc.), i fins i tot l'Estat va crear una Patrulla Especial de Christiania de la policia formada per 70 membres; però els habitants han sabut mantenir la seva independència. L'oferta cultural del barri (teatre, música, cinema, vídeo experimental, esports, etc.) és de les més completes de Copenhaguen. L'1 de gener de 2006 la Ciutat Lliure de Christiania va perdre el seu estatus especial de comunitat alternativa que li havia conferit l'Estat danès i el 19 de maig de 2007, enmig de gran enfrontaments entre christianites i militants del Black Block contra la policia, un primer edifici del barri va ser derruït; el procés de desmantellament de Christiania havia començat. Actualment es difícil accedir a una vivenda a Christiania, doncs quan en queda una lliure l'ocupen els habitants de les cases que està enderrocant el govern danès.
La Christiania actual és segurament una versió del que va ser, dins d'un context històric i polític diferent, però la seva essència persisteix, i encara hi ha lloc per a la utopia, sempre tindrà un cor llibertari que en un temps emocionant va lluitar per una societat alternativa on cada persona era l'única governant del seu destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada